Aprenentatge: converses, IA i gestió del coneixement

Revisa els nostres tallers sobre IA i Gestió del Coneixement

L’aprenentatge es pot definir com un procés de canvi relativament permanent en el comportament, el pensament o les competències d’una persona, fruit de la pràctica, l’experiència, l’observació i la reflexió. És un procés adaptatiu dels individus orientat a garantir la seva supervivència a través de l’adaptació al seu entorn.

L’aprenentatge és més sòlid quan la persona té interès i opta per participar de forma activa en el desenvolupament i aplicació de les seves competències.

Disposem de dos enfocaments per impulsar l’aprenentatge a les organitzacions que cal tenir em compte a l’hora de dissenyar les estratègies i els models per a la gestió del coneixement i del aprenentatge:

L’aprenentatge actiu o “aprendre fent”.
L’aprenentatge informal.

Les converses com a font d’informació per impulsar l’aprenentatge

Les experiències viscudes, els encerts i els errors comesos i el consells d’altres persones són una excel·lent font d’informació per prendre decisions i prioritzar les accions a dur a terme en el nostre procés d’aprenentatge. Una bona manera d’accedir a tota aquesta informació és a través de la conversa.

A les organitzacions que impulsen diferents espais de conversa (comunitats de pràctica, equips de millora i innovació, activitats de suport entre equips i companys o sessions de mentoratge, …), aquestes activitats reben unes valoracions més que excel·lents.

Es tracta processos poc estructurats:

en els que la participació és voluntària,
els que participants són els protagonistes definint objectius, terminis i models de treball,
que s’impulsen quan són necessaris; quan sorgeix la necessitat d’aprendre alguna cosa i
que tenen una alta relació impacte/cost, en especial, si estan orientats a fomentar la transferència real dels aprenentatges generats.

La intel·ligència artificial com a font per nodrir l’aprenentatge

Els models actuals d’IA ofereixen respostes als usuaris basades en la revisió i integració de la informació recollida en els documents emmagatzemats a un servidor.

Cal una IA que connecti les dades amb l’acció i la reflexió de les persones. Un model d’inferència d’IA que comprengui la intenció de l’usuari, que no sigui, només, una “memòria assistida”, que vagi més enllà de la cerca per paraules clau i metadades. Ha de ser capaç de recuperar informació rellevant de les pròpies fonts d’informació i presentar-la de forma contextualitzada quan és requerida. Cal que, a més d’indexar documents, es nodreixi de decisions passades, dels criteris utilitzats, dels errors comesos o de les hipòtesi descartades. Ha de funcionar com un «sistema nerviós» que es basa en la retroalimentació constant per ajustar les respostes segons l’experiència real. Ha de conèixer els errors comesos en el passat per poder ser capaç d’alertar sobre riscos presents en els projectes nous i evitar repetir-los.

Perquè la IA aporti un valor real i operatiu, és necessari definir un model robust d’estructuració i governança que asseguri la curació i optimització dels documents. Un model d’organització dels actius de coneixement que faciliti l’eliminació d’informació no rellevant, la identificació de contradiccions i el trossejament en fragments que permetin la localització de la informació específica present en fitxers molt grans. Cal convertir la informació (les paraules) en “vectors” per permetre cerques semàntiques basades en el significat i en les relacions, i no només en la coincidència lèxica.

Tot i que la IA redueix la dependència de les metadades manuals, una bona organització prèvia mitjançant RPA (automatització de processos) ajuda a mantenir l’ordre del sistema. Per això la intervenció “humana” és del tot indispensable, en especial, en tot allò que té a veure amb l’actualització i la validació. Cal integrar (ja era necessari abans de la incursió de la IA en la gestió del coneixement) en els processos de treball la observació reflexiva sobre el que s’ha fet i els resultats obtinguts, la identificació dels aprenentatges generats, la seva aplicació i una avaluació de l’impacte assolit.

Per això, calen noves figures com:

Els “facilitadors” de processos i dinàmiques que assumeixin la responsabilitat d’identificar nous aprenentatges i de proposar l’actualització de les millors pràctiques.
Els “referents interns” o “els experts temàtics”, persones clau en la actualització i validació de coneixements.
El “responsable del coneixement” que assumirà la responsabilitat de garantir la qualitat del coneixement i de les respostes generades, analitzant periòdicament les errades identificades en les respostes de la IA i redefinit el model per evitar la seva repetició.

El paper de la gestió del coneixement.

La gestió del coneixement ha de plantejar un model de governança que:

Orienti i empenyi cap a una cultura de l’aprenentatge que haurà de tenir com a pilars fonamentals l’aprenentatge informal i l’aprenentatge “fent”. Una cultura de l’aprenentatge que fomenti:
- la curiositat i el fet de posar en qüestió el que fem,
- la seguretat que ningú serà castigat per “no saber” o per cometre un error que pot ser font d’aprenentatge.
- la col·laboració basada en la generositat de compartir el que sabem i sinceritat per preguntar sobre el que no sabem i
- la reflexió crítica sobre el que ha funcionat i el que no per identificar les causes i transformar el coneixement tàcit de l’experiència en explícit recollit a les bases de coneixement.
Defineixi línies de treball basades en els reptes de l’organització i estableixi objectius d’aprenentatge basats en la transferència i l’aplicació dels coneixements i un model d’avaluació que tingui en compte l’impacte de l’aprenentatge sobre els objectius organitzacionals.
Posi a disposició de les persones els recursos necessaris per facilitar aquest canvi cultural integrant els processos i dinàmiques per fomentar la recopilació de coneixement i l’aprenentatge en l’operativa habitual dels equips.

Aquesta nova manera de treballar (planifiquem, fem, avaluem i millorem) és la mateixa que defensen els models de gestió de la qualitat. La recopilació de coneixements i l’intercanvi d’experiències integrades en l’operativa diària han de ser percebuts com la “manera natural de fer les coses” i com a indispensables per assegurar la millora i l’aprenentatge continuat.

Revisa els nostres tallers sobre IA i Gestió del Coneixement

Algunes reflexions finals:

Si us esteu plantejant aplicar models d’IA i governança a les vostres organitzacions:

Quin són els canvis que caldria introduir a la cultura de la vostra organització per orientar-la cap a un model d’aprenentatge organitzacional.
Com podeu potenciar l’aprenentatge «fent» (aprenentatge actiu) perquè la IA s’alimenti d’experiències reals i no només de documents teòrics?
Quins espais de conversa (comunitats de pràctica, mentoria, etc.) teniu actualment que podrien nodrir el sistema d’IA amb coneixement tàcit?
De quina manera podríem transformar la riquesa d’aquestes converses informals en actius de coneixement digitals aprofitables?

Ho comentem quan vulguis a info@neos.cat