Què hem de saber abans de començar?

• La piràmide DIKW (Dades – Informació – Coneixement – Saviesa) és un dels models més citats en gestió del coneixement.
• Dades: fets solts, sense context (una xifra, una data, un registre aïllat).
• Informació: dades organitzades i contextualitzades que responen a «què, qui, quan» (un informe de vendes).
• Coneixement: comprensió de relacions causals i patrons que permet actuar (saber per què han caigut les vendes i què cal fer).
• Saviesa: capacitat d’aplicar aquest coneixement amb criteri, tenint en compte el context i les conseqüències a llarg termini.

Com fer-ho a la pràctica

• Abans de prendre una decisió rellevant, pregunta’t en quin esglaó et trobes realment: tens dades, informació o coneixement?
• Davant de qualsevol informe o quadre d’indicadors, fes explícita la pregunta «per què està passant això?». La resposta et permetrà «pujar l’esglaó» d’informació a coneixement.
• Identifica, per a cada indicador crític del negoci, qui és la persona o l’equip capaç d’explicar-ne les causes, no només de descriure les xifres.
• Combina sempre la dada quantitativa amb el coneixement qualitatiu de qui viu el procés dia a dia.

Errors freqüents i consells

• Confondre «tenim moltes dades» amb «estem informats».
• Confondre «tenim un bon informe» amb «entenem el que passa».
• Decidir recolzant-se només en el quadre d’indicadors, sense contrastar-lo amb qui coneix el context.

Consell: abans d’una reunió de decisió important, dedica cinc minuts a distingir, sobre el tema tractat, què és dada, què és informació i què és coneixement real.

Per seguir llegint

Per prendre millors decisions no n’hi ha prou de pujar la piràmide en un moment puntual: l’organització també necessita gestionar bé un tipus de coneixement que gairebé mai no està escrit enlloc. D’això tracta la següent píndola: el coneixement tàcit i el coneixement explícit.