Què hem de saber abans de començar?

• Ikujiro Nonaka i Hirotaka Takeuchi van proposar als anys 90 un model que descriu quatre modes de conversió del coneixement, que es repeteixen en espiral.
• Socialització (tàcit → tàcit): compartir experiències de manera directa, mitjançant converses, l’observació, la imitació i la pràctica conjunta (acompanyar un company, aprendre un ofici «observant i fent»).
• Recopilació o Externalització (tàcit → explícit): posar en paraules, esquemes o documents alguna cosa que fins llavors només se sabia fer (documentar una lliçó apresa, crear un procediment a partir de l’experiència).
• Combinació (explícit → explícit): combinar i reorganitzar coneixement ja explícit per crear coneixement nou (encreuar diversos informes per generar una anàlisi nova).
• Transferència o Internalització (explícit → tàcit): un procediment o document es practica fins a integrar-se com a habilitat pròpia. Consisteix a «aprendre fent» a partir del que està escrit.
• Aquests quatre modes formen una espiral: el coneixement internalitzat per una persona torna a compartir-se per socialització, i el cicle torna a començar, cada vegada a un nivell una mica més alt.

Com fer-ho a la pràctica

• Revisa si a la teva organització els quatre modes estan coberts, o si hi ha un «coll d’ampolla». És molt habitual tenir un bon model per a la recopilació (externalització): sistemes de gestió per processos, redacció de documents per compartir, …, però això no implica una bona socialització o transferència real.
• Dissenya deliberadament espais per a cada mode: sessions d’acompanyament per a la socialització, plantilles senzilles de lliçons apreses per a l’externalització, repositoris ben organitzats per a la combinació, i temps protegit per practicar per a la internalització.
• No donis per tancat el cicle amb només un dels quatre modes: un document que recull com cal treballar (recopilació) que ningú no porta a la pràctica (transferència) no genera cap canvi real de comportament.

Errors freqüents i consells

• Invertir tot l’esforç en la documentació (externalització) i cap en els altres tres modes.
• Creure que compartir un document equival al fet que el coneixement ja s’ha transferit.
• No tancar el cicle: no deixar que el coneixement portat a la pràctica (internalització) es torni a compartir per socialització.

Consell: per a qualsevol iniciativa de gestió del coneixement, identifica explícitament en quin mode (o modes) del cicle SECI estàs treballant, i quin et falta reforçar.

Per seguir llegint

Compartir i convertir coneixement entre persones és només una part de l’equació. L’altra part és com l’organització, en conjunt, aprèn a detectar i corregir els seus propis patrons d’error, en lloc d’apagar focs aïllats una vegada i una altra. D’això tracta el pensament sistèmic de Peter Senge — és el tema de la següent píndola.