Què hem de saber abans de començar?

• Un model de maduresa descriu diferents nivells o etapes pels quals sol passar la gestió del coneixement en una organització, des d’iniciatives aïllades i dependents de persones concretes, fins a un sistema integrat i sostingut en el temps.
• Organitzacions de referència del sector, com APQC (American Productivity & Quality Center), han desenvolupat models de maduresa i estudis de benchmarking àmpliament utilitzats perquè les organitzacions situïn la seva pròpia pràctica davant d’estàndards del sector.
• El benchmarking no busca copiar exactament el que fa una altra organització, sinó identificar pràctiques rellevants que altres han provat, i contrastar el propi nivell de maduresa amb punts de referència externs.
• Conèixer el nivell de maduresa propi ajuda a evitar dos errors oposats: intentar implementar pràctiques massa avançades sense les bases necessàries, o quedar-se en iniciatives bàsiques quan l’organització ja està preparada per fer un pas més.

Com fer-ho a la pràctica

• Abans de dissenyar qualsevol pla de gestió del coneixement, fes una autoavaluació honesta de en quin nivell de maduresa està la teva organització avui, no d’on t’agradaria estar.
• Utilitza un model de maduresa senzill (per exemple, de tres a cinc nivells) per situar per separat diferents aspectes —estratègia, processos, tecnologia, cultura—: rarament el nivell és homogeni en tots ells.
• Consulta benchmarks del sector (com els d’APQC) per entendre quines pràctiques són habituals en organitzacions de mida i sector similar al teu, en lloc de comparar-te només amb les més avançades i visibles.
• Revisa el nivell de maduresa periòdicament (per exemple, cada un o dos anys) per verificar que les iniciatives empreses realment estan fent avançar l’organització de nivell.

Errors freqüents i consells

• Sobreestimar el propi nivell de maduresa, la qual cosa porta a dissenyar iniciatives massa ambicioses per a les bases reals que existeixen.
• Comparar-se només amb les organitzacions més avançades del sector, la qual cosa genera frustració en lloc d’un pla de progrés realista.
• Avaluar la maduresa de manera genèrica, sense diferenciar entre estratègia, processos, tecnologia i cultura, que rarament avancen al mateix ritme.

Consell: utilitza el model de maduresa per fixar un objectiu realista per als propers 12-18 mesos, no per a l’estat ideal a llarg termini.

Per seguir llegint

Amb això tanquem els fonaments i els marcs de referència de la gestió del coneixement. La sèrie continua ara en la gestió del coneixement a nivell estratègic: per què cal una estratègia de coneixement, i no només eines soltes.