Què hem de saber abans de començar?

• Etienne Wenger —el mateix autor de referència en comunitats de pràctica—, juntament amb Beverly Trayner i Maarten de Laat, van proposar un marc amb diversos cicles de valor, en lloc d’un únic indicador d’impacte.
• Valor immediat: allò que s’obté en la mateixa interacció (una resposta útil, un contacte nou, una idea).
• Valor potencial: el capital acumulat que es podria fer servir en el futur (una relació de confiança, un coneixement adquirit) encara que no s’hagi aplicat.
• Valor aplicat: quan aquest capital potencial es tradueix en un canvi real de pràctica a la feina.
• Valor realitzat: quan aquest canvi de pràctica produeix, a més, una millora mesurable en els resultats (eficiència, qualitat, ingressos).
• Valor reconfigurador: quan l’experiència acumulada canvia els propis criteris o estratègies amb què es jutja l’èxit en el futur.
• Aquest marc reconeix que gran part del valor d’una comunitat és difícil d’anticipar i apareix amb retard, per això no n’hi ha prou de mesurar només el resultat final immediat.

Com fer-ho a la pràctica

• En lloc de preguntar només «quin resultat de negoci ha donat aquesta comunitat?», reculli també històries de valor immediat i potencial (una pregunta resolta, un contacte que pot ser útil més endavant).
• Demana periòdicament als membres de la comunitat relats breus: «explica una vegada en què alguna cosa d’aquesta comunitat et va ajudar en la teva feina» — és la manera més pràctica de capturar valor aplicat.
• Fes seguiment d’aquests relats algun temps després per veure si es van convertir en valor realitzat (una millora mesurable).
• Accepta que no tot el valor es pot quantificar en el mateix trimestre: part de l’avaluació d’una comunitat de pràctica exigeix mirar enrere, amb perspectiva de mesos o anys.

Errors freqüents i consells

• Exigir a una comunitat de pràctica un retorn de la inversió immediat i quantificable, amb la mateixa lògica que a un projecte amb data de lliurament.
• No recollir mai les històries de valor immediat i potencial, perdent així l’evidència més primerenca que la comunitat funciona.
• Donar per fet que una comunitat «activa» (molta conversa) és automàticament una comunitat de valor: cal preguntar directament per l’impacte.

Consell: demana relats breus de valor de manera sistemàtica (per exemple, cada trimestre) en lloc d’esperar una avaluació anual que dependrà de la memòria de les persones.

Per seguir llegint

Tant el model de Kirkpatrick com el Value Creation Framework busquen, en el fons, respondre a la mateixa pregunta essencial: ha canviat alguna cosa de veritat en com treballen les persones? L’últim article d’aquest bloc se centrarà directament en aquesta pregunta.