II.C.3 · Com saber si l’aprenentatge s’ha transferit realment al lloc de treball

II.C.3 Píndola

Com saber si l’aprenentatge s’ha transferit realment al lloc de treball

Bloc II: La gestió del coneixement a nivell estratègic, Àmbit C

Que algú hagi entès alguna cosa en una formació no significa que l’apliqui a la seva feina. La transferència de l’aprenentatge —el pas de «ho he entès» a «ho faig de manera diferent»— és el punt feble de la majoria d’iniciatives d’aprenentatge i el més fàcil de comprovar si se sap on mirar.

Què hem de saber abans de començar?

  • La investigació clàssica sobre transferència de la formació (Baldwin i Ford, entre altres) estima que una part molt significativa del que s’aprèn en formació mai no arriba a aplicar-se al lloc de treball.
  • Tres factors influeixen especialment perquè hi hagi transferència: les característiques de la mateixa formació (era rellevant i pràctica?), les característiques de la persona (està motivada, té l’oportunitat d’aplicar-ho?) i l’entorn de treball (el cap i l’equip reforcen o ignoren el que s’ha après?).
  • L’entorn de treball és, sovint, el factor més decisiu i el més oblidat: una persona molt motivada que torna a un equip on ningú no pregunta pel que ha après, ni li dona ocasió d’aplicar-ho, rarament canvia el seu comportament de manera duradora.
  • Comprovar la transferència exigeix observar comportament real al lloc de treball, no només preguntar en una enquesta si «creu que ho aplicarà».

Com fer-ho a la pràctica

  • Defineix, per a cada acció formativa rellevant, un o dos comportaments observables i concrets que s’haurien de veure al lloc de treball si l’aprenentatge s’ha transferit.
  • Programa un seguiment explícit entre 30 i 90 dies després de la formació: una conversa breu amb la persona i, si és possible, amb el seu responsable directe.
  • Implica el responsable directe des d’abans de la formació: demana-li que pregunti pel que s’ha après i que doni ocasió d’aplicar-ho; sense aquest reforç, el ràtio de transferència baixa de manera dràstica.
  • Recull evidència concreta (un exemple real d’aplicació, un canvi observat) en lloc de conformar-te amb la percepció subjectiva de «crec que sí que ho aplico».

Errors freqüents i consells

  • Mesurar la transferència només amb una pregunta d’autoavaluació en una enquesta («creu que aplicarà el que ha après?»), en lloc d’observar comportament real.
  • No implicar el responsable directe de la persona formada, traslladant tota la responsabilitat de la transferència a la mateixa persona.
  • Fer el seguiment massa tard (als sis mesos o a l’any), quan ja és difícil saber si un canvi es deu a aquella formació concreta.

Consell: abans d’aprovar qualsevol acció formativa rellevant, defineix, ja en aquell moment, quina serà la pregunta de seguiment als 30-90 dies, i qui la farà.

Per seguir llegint

Amb això tanquem el bloc de gestió del coneixement a nivell estratègic: estratègia, lideratge i cultura, actius i propietaris, governança, indicadors i avaluació de l’impacte de l’aprenentatge. Durant les properes setmanes baixem a nivell operatiu: els processos i les pràctiques concretes amb què el coneixement es capta, es comparteix i es millora dia a dia.