Què hem de saber abans de començar?

• Una anàlisi de bretxes de coneixement compara el coneixement necessari per assolir els objectius futurs de l’organització amb el coneixement que realment existeix avui, per identificar on hi ha una bretxa.
• A diferència del mapa de coneixement (que descriu el present) o l’anàlisi de risc (centrada en el que podríem perdre), aquesta anàlisi mira endavant: què necessitarem saber que avui no sabem?
• Les bretxes de coneixement sorgeixen típicament de canvis: una tecnologia nova, un mercat nou, un canvi normatiu, una nova línia de negoci.
• Identificar una bretxa a temps permet planificar com tancar-la —contractació, formació, aliances externes— en lloc de descobrir-la més tard, quan ja genera un problema operatiu.

Com fer-ho a la pràctica

• Parteix dels objectius estratègics de l’organització per al proper període i pregunta’t quin coneixement nou exigeix cadascun.
• Compara aquest coneixement necessari amb el mapa de coneixement actual: on no hi hagi coincidència, hi ha una bretxa.
• Prioritza les bretxes igual que el risc: per impacte en els objectius estratègics i per la dificultat de tancar-les a temps.
• Decideix, per a cada bretxa prioritzada, quina és la via més ràpida per tancar-la: formació interna, contractació externa, aliança amb un partner, o una combinació de les tres.

Errors freqüents i consells

• Fer l’anàlisi de bretxes només una vegada, al principi d’un projecte, i no revisar-la quan canvien les circumstàncies.
• Identificar la bretxa molt després que ja hagi generat un problema operatiu evident.
• Assumir que tota bretxa es tanca amb formació, quan de vegades la via més ràpida és la contractació d’un expert o una aliança externa.

Consell: revisa l’anàlisi de bretxes de coneixement cada vegada que s’aprovi un canvi estratègic rellevant, no només en un exercici anual aïllat.

Quin paper pot tenir la IA en aquest apartat? Detectar bretxes de coneixement a temps exigeix comparar de manera constant els objectius futurs amb el coneixement disponible avui, un exercici que rarament es repeteix amb la freqüència necessària si es fa a mà. La IA pot facilitar aquest seguiment continu, assenyalant de manera primerenca les àrees on el coneixement actual es queda curt. Ho veurem amb més detall en el bloc dedicat a la IA aplicada a la gestió del coneixement.

Per seguir llegint

Amb això tanquem el primer àmbit del bloc operatiu: identificar i mapejar el coneixement, tant el que ja tenim com el que necessitarem. El següent àmbit entra en com capturar el coneixement de l’experiència abans que es perdi.

Cas relacionat: El cas d’aquest àmbit, sobre identificar i preservar el coneixement crític, il·lustra de manera pràctica diverses de les idees d’aquests quatre articles.