III.C.2 · Mentoria: acompanyament i traspàs de coneixement expert

III.C.2 Píndola

Mentoria: acompanyament i traspàs de coneixement expert

Bloc III: La gestió del coneixement a nivell operatiu, Àmbit C

La mentoria és, probablement, el mecanisme més antic de transferència de coneixement entre persones. Ben estructurada, continua sent un dels més efectius per traspassar coneixement expert, tàcit i difícil de documentar.

Què hem de saber abans de començar?

  • La mentoria es diferencia del coaching en l’enfocament: el coach ajuda la persona a trobar les seves pròpies respostes, mentre que el mentor aporta el seu propi coneixement i experiència com a referència directa.
  • És especialment valuosa per transferir coneixement tàcit —criteri, intuïció desenvolupada amb l’experiència, maneres d’abordar problemes— que rarament es pot documentar de manera completa.
  • Un programa de mentoria estructurat té objectius explícits, una durada definida (no indefinida) i moments de seguiment, a diferència d’una relació de mentoria informal i espontània.
  • La mentoria inversa (reverse mentoring), on una persona més jove o amb menys antiguitat orienta una altra de més sènior en àmbits com la tecnologia o noves maneres de treballar, és una variant cada vegada més utilitzada.

Com fer-ho a la pràctica

  • Abans d’aparellar un mentor i una persona mentoritzada, defineix amb claredat l’objectiu del procés: quin coneixement o habilitat concreta s’espera traspassar?
  • Dona al mentor temps reconegut per a aquesta funció: si es tracta com una tasca extra sense valor visible, la qualitat de l’acompanyament se’n ressent.
  • Estableix una durada i una cadència de trobades clares des de l’inici (per exemple, sis mesos, amb sessions quinzenals), amb una revisió intermèdia del progrés.
  • Considera la mentoria inversa: qui té més antiguitat pot beneficiar-se de la perspectiva de companys amb menys anys a l’organització, especialment en àmbits digitals.

Errors freqüents i consells

  • Aparellar un mentor i una persona mentoritzada sense bona sintonia personal: la relació de confiança és la base d’una mentoria eficaç, i no sempre sorgeix de manera automàtica.
  • Deixar la relació sense cap objectiu ni estructura, confiant que «ja sorgirà» alguna cosa útil.
  • Triar com a mentors només qui té més antiguitat, sense valorar si realment sap acompanyar i transmetre, que és una habilitat diferent de la de ser expert.

Consell: si detectes que una relació de mentoria no funciona, permet canviar de parella sense que es visqui com un fracàs — no totes les combinacions de persones funcionen igual de bé.

Quin paper pot tenir la IA en aquest apartat? Una eina d’IA pot ajudar a preparar les sessions de mentoria: suggerint preguntes rellevants segons l’objectiu definit, o ajudant la persona mentoritzada a documentar el que ha après després de cada trobada. Però no pot substituir el vincle de confiança ni el criteri expert que un mentor humà aporta des de la seva pròpia trajectòria.

Per seguir llegint

La mentoria és una relació entre dues persones. Però moltes vegades la millor ajuda no ve d’algú amb més experiència jeràrquica, sinó d’un igual que ja s’ha enfrontat a un problema semblant. La següent píndola tracta sobre l’assistència entre iguals, o «peer assist».

Cas relacionat: Els dos casos d’aquest àmbit mostren comunitats on l’acompanyament entre persones —més horitzontal que la mentoria tradicional— ha estat clau per sostenir l’aprenentatge col·lectiu durant anys.