III.C.3 · Assistència entre iguals («peer assist»)

III.C.3 Píndola

Assistència entre iguals («peer assist»)

Bloc III: La gestió del coneixement a nivell operatiu, Àmbit C

El «peer assist» és una de les tècniques de gestió del coneixement més senzilles i amb millor relació entre esforç i impacte: reunir, durant unes hores, un equip que s’enfronta a un problema amb persones d’altres equips que ja han resolt alguna cosa semblant.

Què hem de saber abans de començar?

  • El «peer assist» és una sessió breu i estructurada (habitualment mig dia) en què un equip presenta un repte concret a un grup de col·legues d’altres parts de l’organització, que aporten la seva experiència i perspectiva abans que l’equip decideixi com avançar.
  • Es diferencia d’una simple reunió de consulta en la seva estructura: té un objectiu explícit, un facilitador, i un format clar (presentació del repte, preguntes, aportacions, síntesi del que és útil).
  • És especialment eficaç a l’inici d’un projecte, quan les decisions tenen més marge de maniobra, més que no pas al final, quan el «peer assist» arriba massa tard per influir en el resultat.
  • L’origen del «peer assist» està vinculat a British Petroleum (BP), que el va popularitzar als anys noranta com a part de les seves pràctiques de gestió del coneixement juntament amb l’After Action Review.

Com fer-ho a la pràctica

  • Identifica el moment adequat: a l’inici d’un projecte o davant d’una decisió important, no quan ja està tot pràcticament decidit.
  • Convida un grup reduït (quatre a sis persones) amb experiència realment rellevant sobre el repte plantejat, no simplement les que tinguin l’agenda disponible.
  • Estructura la sessió amb un facilitador que no formi part de l’equip que demana ajuda, per mantenir la conversa centrada i evitar que es converteixi en una defensa de decisions ja preses.
  • Tanca sempre amb una síntesi escrita del que és útil recollit, i comparteix-la també amb qui no va poder assistir a la sessió.

Errors freqüents i consells

  • Convocar el «peer assist» massa tard, quan les decisions importants ja estan preses i la sessió es converteix en un tràmit simbòlic.
  • Convidar persones per disponibilitat d’agenda, en lloc de per rellevància real de la seva experiència per al repte plantejat.
  • No deixar constància escrita del que s’ha aportat, perdent el valor de la sessió tan bon punt acaba.

Consell: un bon «peer assist» no busca donar la raó a l’equip que pregunta, sinó aportar perspectives honestes, fins i tot incòmodes, sobre riscos que potser no havien considerat.

Quin paper pot tenir la IA en aquest apartat? Abans de convocar un «peer assist», una IA pot ajudar a identificar ràpidament quines persones de l’organització tenen experiència documentada rellevant per al repte plantejat, una cosa que de manera manual pot trigar dies. També pot ajudar a redactar la síntesi final de la sessió a partir de les notes preses en directe.

Per seguir llegint

El «peer assist» reuneix experiència puntual per a un repte concret. Un altre format, més informal en aparença però igual d’estructurat en la seva lògica, se centra a revisar casos reals de manera col·lectiva: les sessions clíniques, protagonistes de la següent píndola.

Cas relacionat: El cas de KM4Dev, sobre una xarxa global de pràctica en cooperació i desenvolupament, és un bon exemple de com l’ajuda entre iguals es pot sostenir també a distància i a escala internacional, més enllà d’una sola organització.