Què hem de saber abans de començar?

• El propietari del coneixement (vist ja al Bloc III com a propietari d’un actiu concret) continua sent necessari en un sistema amb IA: algú s’ha de fer responsable de si un contingut validat continua sent correcte i vigent.
• El validador és qui revisa el que la IA proposa abans que es converteixi en coneixement «oficial» —pot coincidir amb el propietari o ser un rol diferent, segons la mida i l’estructura de l’organització.
• El responsable del sistema és un rol més nou: qui vetlla pel funcionament del conjunt —qualitat de les respostes, cobertura de temes, detecció de llacunes— sense ser necessàriament expert en cada tema concret.

Aquests rols no han de ser dedicacions completes ni càrrecs nous a l’organigrama, es poden repartir com a responsabilitats afegides a rols ja existents, sempre que quedin explícitament assignades.

Com fer-ho a la pràctica

• Abans d’escalar qualsevol sistema de gestió del coneixement amb IA, assegura’t que aquests tres rols —propietari, validador, responsable del sistema— estan assignats a persones concretes, no difosos entre «l’equip».
• Comença amb una assignació senzilla, encara que no sigui perfecta: és preferible tenir un propietari clar encara que no sigui la persona ideal, a no tenir-ne cap mentre es busca la persona perfecta.
• Revisa periòdicament si la càrrega d’aquests rols continua sent raonable a mesura que el sistema creix: el que era manejable amb un volum petit de coneixement pot deixar de ser-ho més endavant.
• Dona visibilitat i reconeixement explícit a qui exerceix aquests rols: són, a la pràctica, qui sostenen la confiança en tot el sistema.

Errors freqüents i consells

• Llançar un sistema de gestió del coneixement amb IA sense assignar aquests rols amb claredat, assumint que «ja es veurà qui se n’ocupa».
• Concentrar els tres rols en una sola persona sense marge real per exercir-los bé, generant un coll d’ampolla i, amb el temps, esgotament.
• Tractar el rol de responsable del sistema com a purament tècnic, quan en realitat exigeix també criteri sobre qualitat i rellevància del coneixement.

Consell: si la teva organització encara no té aquests rols assignats, comença assignant el de propietari de coneixement a qui ja exerceix informalment aquest paper —és el canvi amb menys fricció i més impacte immediat.

Per seguir llegint

Amb els rols clars, el següent pas és saber si el sistema està funcionant bé. La següent píndola tracta sobre les mètriques d’ús, fiabilitat i impacte que permeten avaluar-lo amb criteri, més enllà de la intuïció.

Cas relacionat: El cas d’aquest àmbit, sobre recórrer els tres nivells de maduresa d’un sistema de gestió del coneixement amb IA, mostra com aquests rols evolucionen i es consoliden a mesura que el sistema madura.