El parany del coneixement “crític”

És tot el coneixement important, realment crític?

En els darrers temps les organitzacions estan prenent consciència de l’impacte que té el coneixement (saber fer, saber prendre la millor decisió) dels seus equips i persones sobre la seva capacitat per assolir objectius i superar reptes.

Aquesta consciència es transforma en alarma, quan s’incrementen les possibilitats que una part dels equips abandonin l’organització. No hi ha per menys, l’experiència els ha mostrat que quan algú amb coneixement crític marxa, les possibilitats que es produeixi un daltabaix són molt elevades.

Però què és realment el coneixement “crític”?

El coneixement “crític”

Segons Nick Milton, és «aquell sobre el qual s’ha de basar, estructurar i enfocar qualsevol estratègia o sistema de Gestió del Coneixement, perquè és el que té major valor i el que ofereix un marge més gran de millora i desenvolupament per a l’organització.» Peter Senge, entén el coneixement com «la capacitat de prendre accions i decisions eficaces».

De la unió de les dues definicions, resulta que el coneixement “crític” és aquell indispensable per a la presa de decisions estratègiques o operatives d’alt impacte.

El coneixement “operatiu”

El coneixement “operatiu» fa referència al saber pràctic que permet executar les tasques diàries, resoldre problemes sobre la marxa i mantenir l’organització en funcionament.

Des de Neos el definim com el motor de la millora contínua en el dia a dia. És el “saber fer” pràctic necessari per dur a terme un procés o activitat de manera eficient. La seva millora es nodreix de les lliçons apreses derivades de la seva aplicació i té com a objectiu principal reduir la variabilitat dels resultats dels processos, evitar la repetició d’errors del passat i optimitzar el rendiment de les operacions diàries.»

El coneixement “en risc de pèrdua”

És qualsevol “saber fer”, experiència o xarxa de relacions d’alt valor (crític o operatiu) per a una organització que resideix de forma gairebé exclusiva en un nombre molt reduït de persones (o en una de sola) i que no està formalitzat. La marxa, jubilació o canvi de posició d’aquestes persones implicaria la desaparició immediata d’aquest actiu intel·lectual i tindria conseqüències negatives per l’organització.

Com ho gestionem?

De forma general podem afirmar:

  1. El coneixement crític (tal i com l’hem definit a aquest document) el gestionem mitjançant la gestió del coneixement.
  2. El coneixement operatiu, mitjançant els models de gestió per processos. La ISO 9001:2015, a l’apartat 7.1.6 «Coneixements de l’organització», estableix que cal determinar, mantenir i posar a disposició els coneixements necessaris per al funcionament dels processos. Es defineixen així els lligams entre les dues disciplines.
  3. En relació al coneixement en risc de pèrdua, si es tracta de coneixement crític, emprarem alguns dels processos associats a la gestió del coneixement (mentoratge, comunitats de pràctica, assistència entre iguales, …). Si el coneixement en risc de pèrdua és de caire operatiu caldrà dur a terme un procés de retenció per integrar-lo als processos de l’organització. Les activitats a dur a terme, en aquests cas, són: captura, organització, difusió i transferència.

Conclusions

El coneixement crític no és, necessàriament, aquell que estem a punt de perdre.

La confusió entre conceptes és fàcil: Pot ser mol greu (“crític”) perdre qualsevol tipus de coneixement; sigui aquell que ha de permetre que l’organització assoleixi els seus objectius estratègics o aquell que permet executar les tasques diàries i mantenir l’organització en funcionament.

De forma òptima, les organitzacions han de disposar, en primer lloc, d’un model de gestió per processos que garanteixi que el coneixement operatiu esta recopilat, actualitzat i a disposició dels equips Un model de gestió del coneixement i del aprenentatge adequat donarà més solidesa a l’estructura i contribuirà a impulsar la transferència.

Reflexions per continuar el debat

Et proposem tres preguntes que potser val la pena respondre des de l’òptica de la teva organització:

  • Quin és el grau de desenvolupament del vostre model per la gestió dels processos? Té l’abast adequat? Inclou responsabilitats per a la recopilació de nous coneixements i l’actualització dels actuals?
  • Preveiem “fugues” de coneixement en el curt o mitjà termini? Es tracta de coneixement crític o operatiu? 
  • Us esteu plantejant la necessitat de consolidar el vostre sistema de gestió per processos incorporant un model per la gestió del coneixement i l’aprenentatge? Per on començareu a treballar?

Si aquestes preguntes t’han generat alguna reflexió —o si simplement vols explorar si una proposta com aquesta tindria sentit a la teva organització—, t’animem a contactar amb nosaltres. Estarem encantats d’aprofundir-hi junts.

Parlem-ne: info@neos.cat