Els hàbits: El “muscle” de la cultura d’aprenentatge

Una part important de la cultura d’una organització ve definida pels hàbits de les persones que la formen. Orientar una organització cap a una cultura de l’aprenentatge requerirà introduir-hi nous hàbits per què les persones:

1.- Comparteixin aprenentatges, experiències i dubtes i

2.- recopilin les millors pràctiques i les apliquin.

Ja havíem escrit sobre “Els 7 hàbits de gestió del coneixement altament efectiva” fent un paral·lelisme amb el llibre del Stephen R. Covey.

En aquesta ocasió concretarem quins són els hàbits que cal fomentar per orientar persones i equips cap a l’aprenentatge i la innovació.

Hàbits, comportaments i valors 

Un hàbit és una pràctica o un comportament adquirit que facilita l’assoliment de resultats similars gràcies a la reproducció seqüencial de les mateixes activitats. Els duem a terme de forma pràcticament inconscient. Així, quan sabem conduir, no cal pensar que per canviar de marxa cal prémer l’embragatge.

Els comportaments poden ser puntuals, els hàbits no. Per introduir nous comportaments i transformar-los en hàbits, cal difondre valors que siguin coherents amb un model d’aprenentatge col·laboratiu i d’innovació. Alguns d’aquests poden ser:

  • Curiositat: Per preguntar-se sobre el “per què de les coses”, per atrevir-se a plantejar “què passaria si …”. La curiositat és el motor de l’aprenentatge i la innovació.
  • Solidaritat: Per compartir el que saps. El suport mutu facilita l’assoliment dels objectius col·lectius.
  • Compromís: Cada membre és fa responsable del seu aprenentatge i del de la resta de l’equip.
  • Responsabilitat compartida: Assumim el repte de l’aprenentatge col·laboratiu. L’aprenentatge es produeix mitjançant l’intercanvi d’experiències i la conversa. Aprenem quan ens ensenyen i també quan ensenyem.
  • Respecte: Aprendre implica escoltar a altres que, pot ser, tenen un punt de vista diferent del nostre. El respecte mutu, l’escolta activa i la consideració de les idees dels altres afavoreixen l’aprenentatge.

Comportaments

Un cop definits els valors, cal treballar els comportaments. Aquest és un tema complex que requereix temps, acompanyament i perseverança. Definir i explicar els comportaments que esperem de les persones es indispensable per introduir canvis en la “manera de fer”. Veiem quins serien alguns comportaments consistents amb els anteriors valors.

Curiositat

Ens convida a fer-nos preguntes i compartir dubtes. Per què ho fem així? Existeix una millor manera de fer-ho? Quin valor aporta el nostre treball? Cal fomentar el debat entre els membres dels nostres equips i entre els equips. Cal acceptar l’error com a font d’aprenentatge.

Solidaritat

Implica la col·laboració activa entre els membres de l’equip per oferir ajut i suport i afavorir l’aprenentatge. El coneixement no el perdo en compartir-lo (cosa que no passa amb els recursos tangibles). Cal fomentar l’intercanvi dels coneixements i experiències que facilitaran l’assoliment dels objectius comuns.

Compromís

Implica acomplir les responsabilitats assumides i actuar per donar suport als companys en l’assoliment de les seves. Cal identificar i compartir els aprenentatges que es deriven de projectes duts a terme i de l’aplicació dels processos clau de l’organització. Cal difondre’ls i aplicar-los.

Responsabilitat compartida

L’èxit individual està lligat al de l’equip. Cal col·laborar en l’assoliment dels objectius comuns. Cal que cadascú es faci responsable del seu propi aprenentatge i de donar suport als companys en el seu propi procés de desenvolupament professional.

Respecte

Implica un tracte considerat, una escolta veritable i la valoració sincera de les opinions dels altres. Cal respectar les idees i els punts de vista dels companys i fomentar un ambient de confiança i obertura.

Comunicació efectiva

Expressant les pròpies idees de forma clara, escoltant amb atenció i resolent els conflictes de forma constructiva. Cal compartir de forma oberta la informació i el coneixement rellevant debatent sobre les millors opcions de forma constructiva.

Transformant els nous comportaments en hàbits consolidats

L’objectiu de qualsevol model per la gestió del coneixement ha de ser l’aprenentatge de les persones i equips. Cal passar dels conceptes a la pràctica. No s’aprèn llegint ni escoltant. S’aprèn debatent, fent i portant a la pràctica. L’aprenentatge és més ràpid i complert si és col·laboratiu. Cal el suport de l’equip per transformar el coneixement explícit (capturat, documentat, organitzat, …) i les experiències en aprenentatges.

Aprendre implica incorporar, de forma consolidada, “nous hàbits” i descartar els antics. Per aprendre cal saber “desaprendre”. Per assolir aquesta consolidació del canvi hem adaptat el model de John Kotter, autor del llibre “Leading Change”.

  1. Crea un sentit d’urgència per impulsar la cultura de l’aprenentatge. Quina és la situació ara? Quin impacte tindrà “saber fer millor” la feina? Passem ja a l’acció.
  2. Crea un equip motor de la gestió del coneixement amb capacitat per a difondre i acompanyar en l’aplicació de les noves dinàmiques d’aprenentatge.
  3. Inclou els valors i la cultura de l’aprenentatge dins del marc estratègic de l’organització. Fes difusió i assegura que es comprenen i es comparteixen.
  4. Integra i dona suport al major nombre de persones en la difusió de les noves dinàmiques d’aprenentatge. Delega i confia en els “convençuts” independentment del seu nivell de responsabilitat a l’organització.
  5. Identifica les barreres a la introducció dels comportaments derivats de la cultura de l’aprenentatge. Preveu, amb anticipació, com superar-les.
  6. Tan aviat com es produeixin, comunica els impactes positius dels aprenentatges compartits i dels intercanvis d’experiències. Fent-ho, reconeixeràs la bona feina feta i augmentaràs la curiositat dels escèptics.
  7. Sigues persistent en el suport a la implantació. Cal consolidar els nous hàbits de forma definitiva. És massa fàcil tornar enrere: “És el que sempre hem fet i és més fàcil”.
  8. Elimina els antics hàbits i valora la correcta implantació dels nous.