Hi ha vida més enllà del webinar

L’aprenentatge en línia

Hi ha hagut una “macro explosió intergalàctica” de webinars (bé, potser exagero una mica). Però, és el webinar l’única alternativa per a aconseguir que aprenguem en línia?

Recordem la definició (una més) de “aprendre”: la capacitat d’ incorporar nous hàbits i canviar la manera de fer les coses per a adaptar-nos a nous entorns.

Com aprenem les persones

La gent aprèn:

  1. Fent, practicant en aquests nous entorns (reals o simulats).
  2. Reflexionant (millor si és de forma col·lectiva) sobre nous conceptes, abans de posar-los en pràctica o sobre com millorar els resultats un cop hem realitzat les primeres proves.
  3. Fent de nou, tenint en compte les reflexions anteriors.

Què cal fer per a aconseguir que l’aprenentatge es produeixi?  

Hem d’aconseguir que les persones entrin en una dinàmica basada en el cicle “fer – reflexionar – fer”.L’aprenentatge pot ocórrer en tot moment. Tot el que hem de fer és establir les condicions per a catalitzar el procés.

El webinar

Un webinar, per tant, pot ser un bon catalitzador de l’aprenentatge si:

  • Oferim diverses opinions sobre el tema a tractar.
  • Fomentem la reflexió:
    • Convidant a compartir dubtes: els dubtes sorgeixen quan reflexionem sobre algun concepte o sobre la seva aplicació pràctica.
    • Preguntant “per què”: convidem a compartir el raonament.
    • Preguntant “com”: acompanyem cap a l’acció i el compromís.

Hi ha altres alternatives que són excel·lents complements per a fomentar l’aprenentatge que també es poden dur a terme en línia.

Espais virtuals per a compartir

  1. Espais informals

Proposem la creació i dinamització d’espais per a que les persones comparteixin experiències, dubtes i proposin solucions. Aquests espais solen ser informals, encara que si la cultura de l’aprenentatge col·laboratiu no està arrelada, és aconsellable que hi hagi algun tipus de facilitació i acompanyament.

És imprescindible reservar un temps en les agendes perquè aquestes converses puguin tenir lloc i definir una determinada periodicitat per establir l’hàbit.

  1. Espais formals i específics

També és necessari facilitar les trobades dequips experimentats amb d’altres que requereixin assessorament i suport. Es tracta de trobades específiques organitzades per a que l’equip expert aporti els seus coneixements al que comença les seves activitats.

És molt recomanable que siguin dirigits per un facilitador que asseguri que es compliran les expectatives dels participants.

Cal que es preparin amb una certa anticipació. Es recolliran els requeriments de l’equip sol·licitant de suport. Ens assegurarem que aquesta informació es tramet amb marge per a que l’equip expert pugui preparar adequadament la trobada. Es recomana que l’equip que hagi sol·licitat el suport elabori un document amb les conclusions de la reunió i que siguin validades per l’equip expert.

És imprescindible integrar aquestes trobades en la planificació de l’activitat laboral. Es poden dur a terme al principi, durant i al final dels projectes d’una certa entitat.

  1. Espais formals i globals

Les reunions per a l’intercanvi de coneixements també es poden realitzar en línia. Són sessions col·lectives que tenen lloc durant un dia.

Les dinàmiques són les mateixes tant si es fan en línia com presencialment. El primer pas és  identificar als “sol·licitants de coneixement” i categoritzar les seves demandes. El segon pas és identificar qui, dins o fora de l’organització, en pot donar resposta. És important identificar correctament quins són els coneixements requerits per assegurar que l’expert pugui satisfer adequadament les expectatives. Finalment, s’organitzen trobades per a posar en contacte els experts amb les persones o equips que han demanat suport.

S’han d’assignar dates específiques per a l’organització d’aquests esdeveniments.

Espais per a col·laborar.

Són llocs, plataformes que faciliten el treball col·laboratiu. Això vol dir “construir junts”. No és fàcil, es requereix:

  • capacitat d’escolta per entendre i acceptar posicions diferents a les pròpies,
  • flexibilitat per acceptar que, pot ser, no tot succeeix com esperàvem,
  • capacitat per desaprendre i acceptar nous plantejaments,
  • assertivitat per poder defensar els propis de forma correcta i
  • capacitat organitzativa.

Tot això s’aprèn fent-ho. La teoria, les definicions ajuden, però per aprendre-ho has de fer-ho. Aquest és un canvi complex que requereix un mínim de temps i esforç. Amb una correcta orientació, aviat arriben els resultats i es demostra que els de l’ equip són sempre superiors als de les persones treballant separat.

Existeix una àmplia varietat d’alternatives tecnològiques que cobreixen tots els requisits per poder treballar col·laborativament en línia. Aquestes solucions utilitzades adequadament permeten col·laboració sense la necessitat que tothom hagi de coincidir a l’hora en un mateix lloc. Els exemples inclouen: Trello, Asana, Microsoft Teams,GSuite o el seu equivalent gratuït.

Espais d’aprenentatge en línia.

Aquests espais requereixen un treball previ de recollida i organització dels coneixements i experiències a compartir. Per això és recomanable utilitzar-nos per a promoure l’aprenentatge d’aquells coneixements que seran requerits durant un temps i es considerin indispensables per als col·lectius que treballen en una organització.

Tradicionalment s’anomenen Sistemes de Gestió de l’Aprenentatge o LMS. Hi ha diferents alternatives com comenta Mario G. Almonte en el seu bloc. Són espais en els quals és possible accedir a la informació, habitualment organitzada per cursos, en els què es poden discutir i compartir documents de diferents tipus. Són òptimes per a planificar i dinamitzar l’aprenentatge programat d’un gran nombre de persones. En funció del model pedagògic utilitzat poden orientar-se cap a “l’aprendre llegint” i basat en la realització d’ exàmens automàtics o “l’aprendre fent “, basant-se en la realització de tasques i simulacions associades al lloc de treball.

Hem après que:

Tot i que cada organització és diferent:

  1. És possible treballar en línia i fer-ho raonablement bé.
  2. Davant el requeriment de canvis urgents, cal observar, col·laborar i compartir amb rapidesa per assegurar que tothom pugui adaptar-se al nou entorn de la millor manera possible.
  3. La creació de noves rutines de treball col·laboratiu i transversal han generat un sentit de pertinença a organitzacions i han posat en valor les aportacions de tots els equips i persones.
  4. La creació de nous coneixements només ha estat possible a través de la participació de tots.

Recordem que:

  1. La gent aprèn naturalment a les organitzacions. Hem d’ adaptar-los als nous espais per aprendre a promoure una comunicació, basada en el diàleg i orientada a compartir temors i generar confiança.
  2. Hem d‘acompanyar a les persones en aquest nou entorn virtual, per a promoure l’aprenentatge. Caldrà millorar i consolidar les noves rutines, buscant l’agilitat i l’efectivitat. Per avançar tots per igual, hem de compartir les noves millors formes de fer.
  3. Caldrà reservar el moment oportú. Inversió que recuperarem amb escreix a través d’una reducció d’errors ja comesos per altres i un millor aprofitament dels recursos disponibles.
  4. seguirà sent essencial per valorar l’impacte generat per aquestes activitats.

Hem “reaprès” que:

  1. Els processos de treball poden ser més flexibles i es poden simplificar.
  2. El lideratge és clau per acompanyar els equips en l’assoliment de resultats.
  3. La comunicació és essencial per garantir l’èxit dels equips.
  4. L’empoderament funciona: els equips responen quan els objectius són clars i compartits
  5. La creativitat es desenvolupa davant la necessitat de resoldre problemes complexos.