Disseny de continguts per a l’aprenentatge

Quins requisits han de complir els continguts perquè realment funcionin?

Algú s’estarà preguntant per què utilitzo el terme “continguts” i no cursos. Per contingut em refereixo a qualsevol tipus d’element dissenyat per facilitar l’aprenentatge. Des d’un curs amb tota la seva complexa interacció fins a materials d’aprenentatge molt més senzills: manuals, processos, guies, …

És indispensable, abans d’abordar el disseny, respondre a les següents preguntes:

Què és el que han d’aprendre? Què han de saber fer un cop hagin revisat el material? Com més concreta sigui la resposta a aquesta pregunta més senzill serà ajustar el procés de disseny als requeriments d’aprenentatge.

Per a qui estem dissenyant els continguts? Haurem d’adaptar totalment l’estil, les imatges, el missatge, … al nostre interlocutor.
Com aprendran? Llegint procediments, revisant diagrames, visualitzant vídeos, col·laborant, reflexionant de forma individual, … Es recomana la utilització d’elements multimèdia i sistemes interactius sempre que el seu ús faciliti el procés d’aprenentatge.

En funció del “com vagin a aprendre” podrem definir dos criteris de disseny:

1.- El grau de llibertat a l’hora de revisar-hi el contingut. Aquí tindríem, en un extrem, continguts de disseny obert i en l’altre, continguts de disseny lineal.

2.- El grau de col·laboració ens donaria, al seu torn, continguts dissenyats per interactuar de forma col·laborativa i, en l’altre extrem, altres pensats per a un aprenentatge individual.

Així, segons el grau de llibertat els continguts poden ser:

Lineals, aquells que estan dissenyats per ser utilitzats seguint un ordre no modificable.
Oberts, aquells que estan pensats per ser utilitzats segons li convingui a l’usuari. Tenen sentit comencem per on comencem, acabem per on acabem o, fins i tot, si no el revisem en la seva totalitat.

Segons el grau de col·laboració els continguts poden ser:

Continguts col·laboratius, els que estan dissenyats per desenvolupar un aprenentatge centrat en la col·laboració i en la interacció amb altres persones.
Continguts individuals, els que estan pensats per desenvolupar un aprenentatge centrat en l’estudi i la reflexió individual.

L’aprenentatge és més sòlid com més col·laboratiu i més obert. La col·laboració porta al compromís i a la reflexió. Un cert marge de llibertat facilita la priorització en funció de l’interès de cada persona. Tanmateix les diferents combinacions triades dependran més dels recursos disponibles i de la possibilitat de creació de grups de treball i aprenentatge.

Un cop revisats aquests punts vegem quins elements hem d’incloure:

Un mapa o diagrama que ens doni una idea gràfica de l’estructura i ens permeti visualitzar el grau d’avenç. És important que el mapa indiqui les connexions amb unitats del propi contingut (si aquest té un volum important) o amb altres elements externs relacionats (vídeos, documents relatius a processos, lliçons apreses, …).
Què vam aprendre? com es fa servir?
Conceptes, elements teòrics necessaris per poder implementar l’après. Es poden introduir de forma gradual i/o agrupar-se sota la forma de glossari.
Guies i plantilles que ens orientin sobre com portar a la pràctica els conceptes.
Activitats i tasques relacionades amb els objectius d’aprenentatge. Optimament casos i simulacions el més aproximades possible a la realitat.
Espai per compartir i col·laborar. És molt recomanable, associar els continguts a espais de col·laboració en els quals poder compartir dubtes, coneixement i experiències.
Elements gràfics o multimèdia. Aquests últims poden associar-se a través d’enllaços a una base de coneixement.

Per acabar alguns requisits. Els continguts han de ser:

Auto-explicatius, fàcils de comprendre i atractius. Un bon disseny gràfic és fonamental.
Interactius i dinàmics, amb fàcil accés a elements complementaris i d’ajut.
Divertits i reptadors, algunes tècniques relacionades amb la “gamificació” poden ser de gran ajuda.