Innovació i gestió del coneixement
La necessitat d’ innovar s’ ha introduït a les organitzacions de forma permanent. Si s’introdueix el terme a Google, per defecte, et suggereix complements com “innovació social”, “educativa”, “en producte”, “en servei”, … Apareixen institucions dedicades a la seva promoció i difusió i multitud d’ articles sobre el tema.
La innovació no és fruit d’una casualitat. Hi ha un procés, una manera de fer les coses, que ens condueix a la generació de noves idees, conceptes i solucions més eficients. La innovació persegueix la generació de nous productes, nous processos de producció o comercialització, en definitiva, noves solucions basades en el coneixement i la tecnologia.
La Guia Pràctica de la Gestió de la Innovació en 8 passos, elaborada per l’Associació de la Indústria Navarra, defineix la innovació com: “l’organització i direcció dels recursos, tant humans com econòmics, per tal d’augmentar la creació de nous coneixements, la generació d’idees tècniques que permetin obtenir nous productes, processos i serveis o millorar els ja existents, i la transferència d’aquestes mateixes idees a les fases de producció, distribució i ús”.
Hi ha un ampli consens sobre el fet que el principal producte dels processos d’ innovació és nou coneixement. És fàcil observar els aspectes compartits amb la gestió del coneixement. Ambdues requereixen:
- Una alineació amb l’ estratègia i els objectius de l’ organització.
- Processos que detallin com fer les coses, persones que assumeixin la responsabilitat de dur-los a terme i la tecnologia que faciliti la seva aplicació.
- Una cultura i un model de governança que defineixi objectius, avaluï els resultats i garanteixi els recursos necessaris.
Hem vist que el resultat de la innovació és una nova forma de fer, en definitiva, nou coneixement crític per a l’organització. Crític, perquè li permet ser més eficient i més competitiva.
En aquest estadi entra en joc la gestió del coneixement. Perquè la gestió del coneixement té per objecte garantir que el coneixement crític de les organitzacions (el generat a través dels processos d’innovació i el propi de les persones que integren l’organització) està accessible i es posa a disposició quan aquestes ho requereixen.
Reinventat la roda
Un dels riscos del procés d’innovació és el de generar noves i excel·lents idees però deixar que acabin caient en l’oblit. En moltes organitzacions, la descripció d’aquesta situació es fa d’una forma molt gràfica: Estem constantment reinventant la roda!
Existeixen diferents processos i eines que s’ utilitzen per promoure la disponibilitat i difusió del coneixement adquirit a través de la innovació:
La captura de les millors pràctiques.
Les definim com “la millor manera, comunament acceptada, de fer les coses que s’ha de seguir tret que se n’identifiqui una altra de millor”. És especialment adequada com a colofó als processos d’ innovació. Ens permet la captura del nou coneixement generat, per a la seva posterior organització i difusió.
La captura de les lliçons apreses.
Una lliçó apresa fa referència al coneixement adquirit a través del desenvolupament de l’ activitat pròpia de l’ empresa, d’ una àrea o departament. Aquestes lliçons aporten especial valor si es conceptualitzen sota la forma de recomanacions expressades en el llenguatge dels que han adquirit el coneixement a través de la pràctica. Poden ser un excel·lent complement per a l’aplicació de les millors pràctiques.
S’ han d’ emmagatzemar, categoritzades, en una base de dades que en garanteixi l’ accés i la difusió. Són gestionades per experts amb l’ objectiu d’ actualitzar les millors pràctiques de les companyies i les orientacions relatives als processos clau.
El coneixement s’ ha de presentar en el format adequat per portar-lo a la pràctica
Les eines anteriors serveixen per capturar el coneixement “en brut”. En la majoria de les ocasions, aquest coneixement capturat ha de ser “processat” perquè sigui útil i reutilitzable. Generem llavors els anomenats actius de coneixement. Es tracta d’unitats de coneixement explícit, empaquetat i organitzat de manera que se li pugui treure el màxim partit en la propera reutilització. Les bases de coneixement estan integrades per consells, guies, millors pràctiques, … Cada actiu de coneixement està construït per oferir a l’ usuari tot el coneixement que requereix abans d’ abordar una activitat o un projecte.
Altres alternatives per posar a l’ abast el nou coneixement són:
L’ assistència entre parells.
Es tracta d’ una reunió estructurada i dinamitzada en la qual es convida persones d’ altres unitats per compartir la seva experiència i coneixement amb les persones de l’ equip organitzador. Pot ser de gran utilitat per difondre els resultats dels processos d’ innovació i les millors pràctiques. Forma part del conjunt d’eines orientades a l’aprenentatge abans. Té per objecte aportar coneixement, des del seu inici, a un projecte o a un conjunt de tasques a dur a terme. Es tracta d’ una sessió de treball en la qual l’ equip responsable del projecte o de la realització de les tasques convida a un conjunt de persones amb experiència i coneixement rellevant en relació als punts i accions del projecte.
Les sessions d’ intercanvi de coneixement.
Es tracta de reunions d’uns 20 a 50 participants en les quals persones de diferents equips posen en comú el seu coneixement en relació a un tema determinat. Són també de gran utilitat per a la difusió de les millors pràctiques identificades a través del procés d’ innovació. Solen realitzar-se entre els membres d’una comunitat de pràctica. Es tracta de col·lectius que treballen en àrees comunes, amb responsabilitats similars. Hi poden participar també persones de recent incorporació perquè poden accedir al coneixement clau.
Sense la gestió del coneixement els resultats de la innovació no podran beneficiar el conjunt de l’ organització
Sense la gestió del coneixement, la innovació no deixa de ser un exercici de creativitat i experimentació. Ambdues requereixen una alineació amb el marc estratègic de l’ organització per garantir la dedicació de recursos a projectes relacionats amb els objectius estratègics. Un cop recollits els fruits del procés d’ innovació, s’ han de capturar, organitzar i difondre mitjançant processos de gestió del coneixement.