La difusió del Coneixement
Estem d’acord: “existeix una relació clara entre el coneixement de les persones que integren una organització i els resultats que poden arribar a assolir”. El sentit comú ens diu que com millor sàpiga algú dur a terme una tasca o desenvolupar un procés, millors seran els resultats. Millors, en el sentit de més eficients (major output amb els mateixos recursos), es produiran amb més rapidesa, es produiran amb major seguretat, …
Aquesta és una de les conclusions a les quals ens porta el Taller de l’Illa dels Ocells que ens serveix d’introducció en la majoria dels projectes relacionats amb la Gestió del Coneixement que desenvolupem.
Però, si la relació és tan òbvia, com és que la gestió del coneixement no està implantada en més empreses. Debatíem al respecte amb directius d’empreses de fabricació de components del sector de l’automoció i ens indicaven: “La implantació dels sistemes per a la Prevenció de Riscos Laborals ha reduït de manera sensible els accidents. Els processos per a la identificació i prevenció de les causes formen ja part de l’ operativa de les empreses”. Aquesta afirmació concorda amb els resultats d’ un estudi presentat a finals de 2015 en CIERVAL en relació a l’ impacte de la Llei de PRL vigent des de 1995, que avalua la millora que s’ ha reflectit en una notable reducció de la sinistralitat, reducció que, entenen, s’ ha donat més gràcies a la sensibilització promoguda per la Llei de PRL, que a les sancions i penes previstes per la Llei.
Òbviament, no hi ha cap llei que obligui a la implantació de models per a la gestió del coneixement. No obstant això, la nova ISO 9001:2015 ja contempla en la seva clàusula 7.16 la necessitat de gestionar el coneixement organitzacional. La Gestió del Coneixement està ja prou desenvolupada en relació amb els fluxos de coneixement a gestionar, a la identificació dels factors facilitadors i els requisits del model de governança que la impulsaran. Per assolir la seva plena implantació, és ja possible i necessària aquesta sensibilització al respecte que moltes empreses han aconseguit amb la PRL.
Ara, el veritable repte per a la Gestió del Coneixement és la seva integració en el dia a dia, per això hem de passar de models organitzatius en què la responsabilitat es concentra en el departament de Gestió del Coneixement a altres, en els quals la responsabilitat és assumida per rols clau en tots i cadascun dels departaments de l’ organització. El paper del Departament per a la Gestió del Coneixement passa a ser el de promotor i facilitador dels processos (ja contrastats). D’ aquesta manera la Gestió del Coneixement passa a integrar-se en l’ operativa habitual de cadascuna de les àrees que integren l’ organització. Quan això s’aconsegueix, entrem en les anomenades dinàmiques d‘aprenentatge organitzacional en què els equips de treball (de qualsevol àrea de l’empresa) integren de forma natural:
1.- L’ aprenentatge abans d’ iniciar un projecte, revisant les lliçons apreses en altres casos similars, consultant les millors pràctiques recollides en el banc de coneixement o contactant amb altres equips que hagin superat situacions semblants…
2.- L’ aprenentatge durant el projecte, analitzant les causes de les desviacions o errors comesos o identificant possibles millors pràctiques a compartir amb la resta de l’ organització.
3.- L’ aprenentatge a en finalitzar el projecte, revisant i millorant els processos ja existents amb les lliçons apreses o identificant possibles errors o frens que es puguin produir en un futur.