Per a que un curs en línia funcioni …
Sembla que l’aprenentatge en línia no té massa bona fama. Els comentaris dels participants solen ser de l’estil:
- “Són avorrits i es fan eterns”.
- “No aporten massa”.
- “Passa pàgina, passa pàgina, …”.
Què fer i com fer-ho?
Sempre he defensat que no hi ha d’haver diferència entre el plantejament d’un bon curs impartit de forma presencial i un altre impartit a la xarxa. En aquest post comparteixo aquells elements i aspectes que considero indispensables perquè un curs en línia (i també presencial) funcioni. Els he classificat en els apartats següents:
1. Macro visió
La descripció del marc estratègic del curs.
Hem d’explicar a l’alumne:
- Què és el que ha d’aprendre, que és el que sabrà fer quan acabi el curs.
- Com ho va aprendre. Quines són les activitats que han de guiar l’alumne en el seu procés d’aprenentatge.
- Com sabrà que ho ha après. Com podrà comprovar el seu aprenentatge.
- La descripció dels coneixements previs. L’alumne, abans de començar el curs, ha de saber quins són els coneixements previs necessaris per poder afrontar amb èxit el procés d’aprenentatge.
L’adaptació del curs als diferents estils d’aprenentatge.
No tots aprenem de la mateixa manera. Les activitats i el material conceptual i de suport s’han d’oferir en diferents formats que facilitin l’assimilació tenint en compte els diferents estils d’aprenentatge.
Podeu accedir a més informació sobre diferents models i teories sobre l’aprenentatge en: http://en.wikipedia.org/wiki/Learning_styles.
La connexió i coherència entre els objectius d’aprenentatge i els continguts.
- Ha d’existir una clara coherència entre les activitats i simulacions proposades i la “promesa d’aprenentatge”.
- El material conceptual i de suport ha de ser el necessari i adequat per poder realitzar amb èxit les activitats i simulacions.
2. Continguts
El mapa del curs.
Hem d’oferir a l’alumne, en tot moment, informació sobre el contingut global del curs i sobre el seu grau d’avanç.
Una bona manera de fer-ho és mitjançant un diagrama que detalli cadascuna de les unitats del curs, els seus objectius d’aprenentatge i les seves activitats i continguts.
Les activitats.
El curs s’ha de centrar en la realització d’activitats i simulacions relacionades amb l’entorn real de l’alumne, si és possible, realitzades en un marc col·laboratiu.
Aquestes han de ser coherents amb els objectius d’aprenentatge.
Alguns tipus d’activitats poden ser: dissenyar models o processos, descriure situacions, preveure resultats, reflexionar sobre les causes, realitzar diagnòstics, participar en processos de reflexió col·lectiva, realitzar activitats d’avaluació de coneixement i reflexionar sobre el feed-back rebut, avaluar les activitats i resultats d’altres alumnes, …
L’alumne ha de disposar de guies i plantilles que l’orientin en la realització de les activitats proposades. Ha de disposar d’accés al material conceptual i de suport en el moment en què ho vagi a necessitar.
Els materials conceptuals.
Les activitats s’han de proposar amb el suport de mòduls conceptuals que ofereixin informació específica i complementària.
Els mòduls conceptuals han de ser curts, centrats en un sol punt clau i amb breus activitats que facilitin l’aprenentatge conceptual.
Han d’estar connectats entre si, en funció dels temes tractats, conceptes relacionats o fases del procés que sigui objecte d’aprenentatge.
L’alumne ha de poder accedir, quan li convingui, a més informació sobre els temes que siguin del seu interès.
Els elements multimèdia interactius.
El disseny i l’estructura de les activitats i les unitats conceptuals s’ha de basar en la utilització adequada d’elements multimèdia interactius. S’ha de trobar l’equilibri entre els formats visuals (esquemes, formes, imatges, …) auditius (explicacions gravades, sons, ritmes, …) i cinestèsics (manipulació d’elements, simulacions, repeticions, objectes interactius, …). Si no ho heu fet abans, podeu consultar l’article sobre models d’aprenentatge: http://en.wikipedia.org/wiki/Learning_styles.
La connexió entre les activitats i els materials conceptuals.
Comprovar sempre l’existència d’una relació entre les activitats que es proposen i els conceptes que s’ofereixen.
No hi ha aprenentatge conceptual sense una mínima pràctica i reflexió. Per a què m’ha de servir saber això? Tampoc és possible l’aprenentatge de processos o tasques sense una mínima reflexió conceptual sobre aquestes. Per què això ha de ser així?
3. Interacció
La interacció fa un curs més amè i divertit. És fonamental en el procés d’aprenentatge i és un aspecte comú a tots els models i estils. El disseny del curs ha de promoure la interacció:
- La interacció entre alumnes, mitjançant l’intercanvi d’opinions i reflexions, a través de la realització de treballs i tasques de forma col·laborativa.
- La interacció dels alumnes amb el / els expert/s que han d’oferir feed-back a les activitats realitzades.
L’alumne ha de disposar d’un espai comú de treball en el qual poder realitzar les tasques, compartir dubtes i comentaris. Una bona opció és la integració de xarxes socials en l’espai virtual d’aprenentatge.
4. Avaluació de l’aprenentatge
L’avaluació implica la valoració de coneixements i habilitats relacionades amb determinats temes i competències. Un curs ha d’oferir a l’alumne la possibilitat d’avaluar l’aprenentatge assolit.
Aquesta avaluació es pot dur a terme de diferents maneres:
Els tests.
L’alumne respon a preguntes predefinides que permeten l’avaluació dels coneixements adquirits.
Les activitats.
L’alumne s’enfronta a la realització de determinades activitats que estan directament relacionades amb els objectius d’aprenentatge.
L’avaluació de coneixements es pot produir en diferents moments, abans de començar el curs, durant i un cop hagi finalitzat.
- La pre-avaluació permet a l’alumne tenir una idea del seu nivell previ de coneixements.
- L’avaluació contínua permet corregir i complementar coneixements al llarg de tot el procés d’aprenentatge.
- L’avaluació final permet contrastar els coneixements un cop acabat el curs.
Els criteris d’avaluació han de ser coherents amb els objectius d’aprenentatge. Dos aspectes clau de l’avaluació sónl’àrea dels coneixements que l’alumne (què ha de saber / saber fer) i el grau de competència que ha de posseir (quant ha de saber).
Les rúbriques.
Un instrument que està assolint una gran difusió per a l’avaluació dels coneixements són les rúbriques. Es basen en la identificació i ponderació de criteris que permeten avaluar el que l’alumne sap i quant d’això sap. Podeu accedir a més informació sobre elles a: http://en.wikipedia.org/wiki/Rubric_(academic) Aquesta presentació és una bona guia per a la seva elaboració: http://schoolofeducators.com/wp-content/uploads/2008/07/rubrics.ppt
El feed-back a l’alumne.
L’avaluació serà més útil sempre que vagi acompanyada del corresponent feed-back. Una nota o un percentatge poc aporta si no va acompanyada d’algun comentari que justifiqui la valoració i de recomanacions que orientin sobre com millorar. És molt recomanable que les proves tipus test incorporin comentaris que permetin comprendre perquè una resposta és o no correcta.
5. Interfície i disseny del curs
Una bona estructura i un bon disseny gràfic són també claus per facilitar el procés d’aprenentatge. Alguns consells al respecte són:
- Utilitza hipervincles per complementar la informació.
- Utilitza elements multimèdia quan aportin veritable valor a l’aprenentatge.
- Utilitza estructures i models de disseny gràfic estàndards.
- Utilitza etiquetes d’ajut sensibles al cursor.
- Utilitza ajuts a la navegació.
- Utilitza plantilles auto-explicatives i amb enllaços als conceptes relacionats.
- Ofereix la possibilitat d’accés multiplataforma (PC, tablet, …)
- Evita múltiples nivells de scroll.
- Evita accions repetitives sense valor (avanç pàgina, avanç pàgina, …).
6. Quatre últims consells
Abans de donar accés a l’alumne, assegura’t que el teu curs és:
- Divertit.
- Col·laboratiu.
- Dinàmic.
- Personalitzable.